CAMINA AMB NOSALTRES, JUNT AL RAMAT, PELS VELLS ASSAGADORS VALENCIANS I ARAGONESOS

jueves, 17 de mayo de 2012

VII CONCURS DE GOSSOS DE RABERA-ARES


Com cada any, els membres de Transhumàncies Valencianes, anirem a Ares del Maestrat per tal de participar en l'ùnic concurs de gossos de rabera que hi ha al llarg i ample del País Valencià. Hem tingut notícies de que, ben aviat, en tindrem un altre a realitzar per la zona de La Safor, mentrestant, paga la pena acostar-se a Ares i gaudir d'un dia presenciant una activitat molt singular i desconeguda entre nosaltres.

El Diumenge dia 17 de Juny tindrà lloc la VII edició d'aquesta competició de treball amb gossos pastors, ja consolidada dins del calendari d'aquest tipus de competicions que es vénen celebrant a Catalunya, País Basc, Navarra i Comunitat Balear, i l'única que se celebra a la Comunitat Valenciana. En aquesta edició es va a contar amb la presència de pastors procedents de Catalunya, País Basc, Navarra, Illes Balears i de la Comunitat Valenciana, ressenyant l'augment de representants d'aquesta última al llarg de les edicions, amb pastors procedents tant d'Alacant com de València i sobretot de Castelló, destacant la presència de diversos pastors de la comarca tant dels Ports com de l'Alt Maestrat. La diferent procedència dels pastors dóna lloc a diferents maneres de comunicar-se amb els gossos i també diferents idiomes i, al mateix temps, possibilita la presència de diferents races de gossos pastors de les quals és majoritària la raça Border Collie (originària d'Anglaterra) però on també destaquen el Pastor Basc (Euskal Artzain Txakurra) i el Pastor Català (Gos d´atura), la forma de la qual de treball és també distinta.

Teniu més informació i el programa en el següent enllaç: http://concursgossosderaberaares.com/index.html

lunes, 14 de mayo de 2012

CONCLUSIONS DE LA XARRADA-LA TRANSHUMÀNCIA EN PRIMERA PERSONA



Després d'una breu introducció envers el significat històric de la transhumància i el perill actual de la seua desaparició, Juanjo Muñoz va donar la paraula als pastors, autèntics protagonistes de les transhumàncies i sense els quals, com palesa l'actual aturada de l'activitat, no te trellat fer el camí tot i que se li donen altres usos com ara el turisme rural: "no volem fer de la nostra activitat un parc temàtic ramader".
Moderats per Anna Gomar, els pastors van començar explicant els greus entrebancs que pateixen, no només per tal de reivindicar les
vies pecuàries durant el camí transhumant, sinó per viure actualment del ramat. Així Jesús Beneito a preguntes d'un dels assistents afirmà que "podríem viure de la ramaderia sense ajudes però a canvi de que el mercat tingués en compte que no pot tindre el mateix preu una carn ecològica i d'alta qualitat, que la criada amb pinsos i estabulada".
Miquel Conejos va centrar el seu parlament en els beneficis de la ramaderia extensiva i concretament va definir la transhumància "com una festa, un regal per als pastors i les gents dels pobles per on discorre la ruta" El seu germà Vicent va afirmar que "si les administracions
volgueren, en els pobles de muntanya del nostre país tindríem la carn de bades, està tot perdut i els animals tenen més menjar que mai, el que no tenim es gent jove que vulga enganxar-se al carro".
Tot i que en reiterades ocasions la moderadora va tractar de reconduir les intervencions per tal que es parlés de la transhumància, les preguntes del públic aviat portaren la xarrada cap a la viabilitat de la ramaderia. En l'ambient es palesava que, a diferència dels agricultors ecològics, els ramaders no poden col·locar el seu producte directament als consumidors ateses les exigències sanitàries que comporta.
Davant la possibilitat de crear cooperatives de pastors per a dur endavant la gestió d'escorxadors comarcals per tal d'evitar la dictadura dels
intermediaris, la veterinària Anna Gomar va concloure que els pastors "estan molt desunits, la meua experiència es que costarà unir-los com ho fan a altres indrets".
"Les autoritats del País Valencià, no son sensibles com a França, País Basc
o Catalunya, on hi ha menys paperassa per a vendre la producció de manera directa, ací s'afavoreix més els intermediaris", reblà Juanjo Muñoz. "Els valencians no han aprés a voler-se i això ens passarà factura, a tot arreu s'auto-organitzen i reivindiquen allò local, ací entenem la modernitat com la imitació acrítica dels pitjors models que veiem fora", afirmà en eixe sentit un petit productor ecològic de la zona.
Acabat l’acte, ja durant el sopar, vam quedar en vore’ns el proper 17 de juny a Ares on assistirem al Concurs de Gossos de Rabera, del que us mantindrem informats.

jueves, 3 de mayo de 2012

LA TRANSHUMÀNCIA VALENCIANA EN PRIMERA PERSONA



Estimades amigues i amics, el proper divendres 11 de maig a la sala de conferències d'ACPV (vegeu cartell) a Gandía, tindrà lloc una xarrada-col·loqui al voltant de les transhumàncies en la que Miquel i Vicent, els pastors de Petrés i membres de Transhumàncies Valencianes, junt a Jesús Beneito, ramader d'Agres i Anna Gomar, veterinària, explicaran els beneficis i l'abast de futur que tenen la ramaderia extensiva en general, i la activitat transhumant en particular per tal de garantir la sobirania alimentària pel que fa a la ramaderia a les nostres terres.
Tal i com vam fer ara farà un any, a la seu de la Fundació Jaume I d'Ontinyent, tractarem de conscienciar al personal de la importància que té per al nostre paisatge i per a la preservació de flora i fauna, així com per a la prevenció d'incendis i l'avançament en la sobirania alimentària, la recuperació de la ramaderia tradicional extensiva.
Tot i això, el que més ens preocupa i així ho palesarem durant la xarrada, es la recerca del necessari relleu generacional. El món rural valencià i més concretament el ramader pateix un perillós envelliment de les gents que hi treballen. Per això és tan important per a nosaltres l'apropament dels ramats a les noves generacions urbanes i per això, des de Transhumàncies Valencianes maldem per facilitar l'acompanyament i ajuda als pastors de qualsevol persona que, des del més absolut desconeixement, vullga viure aquesta experiència única.
Us esperem!!



miércoles, 2 de mayo de 2012

TRANSHUMANT AMB PELEGRINS - LES CÀRREGUES DE LES USERES



Com tots els anys i fidels a la cita amb la primavera, membres actius de Transhumàncies Valencianes, hem anat a la Pelegrinació de Les Useres.
A més de la gernació de caminants de diverses procedències i creences, vinguts del nord i del sud del nostre país, a més dels dotze pelegrins, el guía, els clavaris, els promeses, etc...aquesta pelegrinació que es perd en la nit dels temps, sería totalment impossible sense l'ajuda de les déneu montures que porten els queviures, atifells, vestits i demés materials necessaris per a passar dos dies i una nit pelegrinant per la zona més ferèstega de les nostres muntanyes.
Aquesta galeria de fotos vol ser només una mena d'homenatge a les cárregues, cavalls, matxos i mules que donen suport a la secular caminada.
Ací teniu un enllaç per tal de visualitzar-les:
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.349123298484092.81101.100001592735663&type=3#!/photo.php?fbid=349123391817416&set=a.349123298484092.81101.100001592735663&type=1&theater

A més a més, per a qui no conega aquesta pelegrinació,. us adjuntem ací el que diu la nostra viquipèdia:
Els Pelegrins de les Useres
De Viquipèdia
 
Els Pelegrins de les Useres és una tradició religiosa que té lloc cada any a Les Useres, (l'Alcalatén). Consisteix en una romeria de 35 km entre la població i el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat a la muntanya del mateix nom.[1]
Es tracta d'una tradició del segle XIV, que es repeteix el darrer divendres del mes d'abril. Els pelegrins preguen per aigua, collita i contra la pesta. Els actes que acompanyen al Camí (misses, parades, menjars...) pràcticament no han canviat des dels seus inicis. El silenci regna en la peregrinació, només trencat pels cantors d'antigues composicions medievals. La companyia està formada per 13 homes de la localitat.
Tot i això, la celebració és de procedència pagana, i l'Església e'n va apropiar posteriorment. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadaven dels progenitors i acompanyaven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.

 

El camí

El recorregut entre Les Useres i el Penyagolosa té 35 km i un desnivell acumulat de més de 1.000 metres. Travessa els termes de les Useres, Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat.[2] Es tracta d'una via de comunicació comarcal d'una arrelada tradició, que uneix els pobles de la zona. Per això, la via passa junt a vies pequàries, ermites, masies, castells, fonts i peirons, entre d'altres. Tot això entre zones de gran riquesa mediambiental, amb matolls, carrasques i pins, la qual cosa ha convertit el Camí en un atractiu per al turisme rural.
El camí es fa en dues jornades. La primera és la pujada, on es para a Sant Miquel de les Torrocelles per escoltar missa, i s'arriba a Sant Joan, on es passa la nit; la segona jornada és la baixada fins el punt de partida. El dissabte de Trinitat, el Camí també es recorregut per les rogatives de Xodos a Sant Joan.

 Monument Natural

Ha estat declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 18 d'abril de 2007 Monument Natural[2] pel seu gran valor ecològic.
El camí discorre a través d'un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament a la costa, amb profunds barrancs i àmplies àrees de matoll, carrascars i pinedes. El seu important desnivell permet gaudir d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per tant, al rigor climàtic continental de la muntanya.
En aquest gradient altitudinal es passa per uns quants pisos de vegetació. En les parts més baixes destaquen les formacions dominades per la carrasca (Quercus rotundifolia) i la pineda de pi blanc (Pinus halepensis), situats per davall dels 1.100 metres. Al voltant d'aquesta altura i en les zones més fredes, exposades i de sòls més pobres, apareix la savina turífera (Juniperus thurifera), en les seues característiques formacions d'estructura adevesada, amb presència o sense presència de la carrasca. A major altitud, amb l'increment de les precipitacions, aquesta vegetació és substituïda per roure valencià (Quercus faginea) i les pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris).

Senderisme

El Camí dels Peregrins de les Useres forma part de la ruta senderista GR-33.[3] Aquesta ruta, impulsada pel Centre Excursionista de Castelló, uneix el Penyagolosa, muntanya-símbol de les comarques del nord del País Valencià, amb la capital de La Plana, passant pel santuari de la Mare de déu del Lledó

RECUPERANT LA CANYADA QUE ES VA PERDRE FA 40 ANYS

TRANSHUMÀNCIA ORIHUELA DEL TREMEDAL - PETRÉS

Transhumància és el viatge que, des de temps ancestrals, realitzen els ramats per a canviar de pastures. Aquesta explicació que sembla tan simple pot desplegar-se en diferents possibilitats, segons la geografia, els animals, el clima…i diversos etcèteres.
En el nostre cas, la Transhumància va significar un descobriment.
Passejar amb 800 ovelles per una de les Canyades Reals, que tradicionalment connectaven el Regne de València amb Terol, en ple segle XXI és una experiència que no et poden explicar amb paraules. Si tenim en compte que aquesta ruta fa 40 anys que es va abandonar, i que el camí que correspon per dret als animals està envaït per carreteres i construccions, el passeig pren tints de reivindicació. Si afegim la convivència amb els pastors i la vida en plena naturalesa, el passeig és una aventura i un desafiament personal.
Amb tots aquests ingredients, el passat maig ens embarcàrem en un viatge un grup d'aventurers, sense saber el que ens esperava.
I ens esperaven vivències les quals no s'obliden fàcilment: una amistat gairebé instantània entre els desconeguts que ens vam ajuntar allí, ens esperaven riures, emocions, moments difícils que es passaven millor entre cançons i acudits, ens esperava un aprenentatge per contagi de la vida senzilla dels pastors i de la seva saviesa natural. Cadascun ens trobem amb reptes personals i cadascun va aprendre un poc més de si mateix.
Fins i tot, a alguns ens està empenyent a realitzar grans canvis en la nostra vida.
Entre aquestes coses inesperades que ens han succeït es troba la relació d'amistat, que perdura després del viatge, i també la intenció que seguisca sent així durant el major temps possible. I un propòsit: fer el possible per que les Cañadas Reals que queden no es perden, i sent ambiciosos, recuperar aquelles que van caure en l'abandó.
Tanta ambició és millor abastar-la a poc a poc, així que el nostre primer pas és donar a conèixer la Transhumància a persones que, com nosaltres al principi, no tenen contacte amb els animals o la vida pastoril en el seu dia a dia. Creiem que és necessari que els urbícoles tornem a retrobar-nos amb les nostres arrels rurals, amb l'essència de la vida, amb la naturalesa.
Així que estem preparant el viatge de tornada del ramat, per a baixar-lo al Regne (com diuen els pastors que es mouen entre València i Teruel) el 27 d'octubre. Animem a totes les persones que llisquen açò a unir-se a nosaltres i descobrir experiències úniques.

VOLS VINDRE A LA TRANSHUMÀNCIA?

VOLS VINDRE A LA TRANSHUMÀNCIA?
Eixirem amb el ramat d'ovelles des d'Orihuela del Tremedal, a on han passat l'estiu, per tornar a dur-les a Petrés. Desfarem el camí que vam fer el mes de maig passat pel vell assagador de la ruta de Barraques. Si t'animes, t'oferim la possibilitat de fer un viatge d'aventura i senderisme molt especial on et mouràs en el temps i l'espai. El nostre equip posarà al teu abast la logística necessària per a què tu només hagues de caminar i gaudir de l'experiència. POTS VORE LES ETAPES DESPLAÇANT-TE AMB EL CURSOR FINS EL FINAL D'AQUEST BLOC.

EL QUE APORTA L'ORGANITZACIÓ...

Si véns amb nosaltres, pots oblidar-te de dur pes i de la logística. Això corre pel nostre compte. A PARTIR DEL 27 D'OCTUBRE POTS INCORPORAR-TE I DEIXAR-NOS EN QUALSEVOL MOMENT. POTS VINDRE AMB NOSALTRES TOT EL CAMÍ Ó ELS DÍES QUE DESITGES. TELEFONA'NS I HO PARLAREM!

*L'equipatge que portes anirà en la furgona de suport. Podràs accedir a ell diverses vegades al llarg del dia. Tu només has de dur un sarrò amb una mica de menjar, roba i aigua.

*Desdejuni: Cafè, infusió, llet i bolleria.

*Recapte del dia: -Una barreta de xocolata. -3 peces de fruita ó verdura -3 entrepans d'embotit i formatge

*Sopar de calent: Un plat de cullera i un segón contundent.

*Tenda de campanya, muntatge i desmuntatge.

*Dutxa cada 2/3 dies

*Recollida des del punt d'encontre i portada a punt d'eixida

*A més a més: Al llarg del dia t'ensenyarem com funciona el ramat, aprendràs un munt d'història de la ruta que transitem (conquesta Jaume I, revoltes morisques, guerra civil, maquis postguerra, etc). També aprendràs a distingir un grapat de bolets (rovellons, colmenilles, xampinyons, setes de card, parasols, etc...)

*A la nit: Foc de campament amb música (guitarra i bandúrria), anècdotes i experiències dels pastors. Les rialles estan garantides i no tindrem queixes dels veïns.

EL TREBALL NO ESTÀ RENYIT AMB L'ALEGRIA

EL TREBALL NO ESTÀ RENYIT AMB L'ALEGRIA
Si camines amb nosaltres, oblidat de la imatge que t'hages pogut fer d'avantmà. Som un equip jove i dinàmic que sap combinar de manera adient el treball amb l'oci. Des del primer moment trobaràs uns pastors propers que aclariran tots els dubtes que et vinguen al cap. La teua feina només serà gaudir de les sensacions i experiències que el camí ens donarà. Però a més, aprendràs un munt de coses vers el ramat, la transhumància i la natura, gairebé sense adonar-te'n.

Iª FESTA DE LA TRANSHUMÀNCIA - CAUDIEL 6 DE NOVEMBRE DE 2010

Iª FESTA DE LA TRANSHUMÀNCIA - CAUDIEL 6 DE NOVEMBRE DE 2010
A meitat de la ruta tenim previst fer la festa de la transhumància. Serà el dissabte 6 de novembre i la celebrarem a Caudiel. Junt als organitzadors de la MARXA A PEU AL CAMP DE MORVEDRE, estem preparant un dia molt especial d'acompanyament al ramat i convivència amb la gent de Caudiel. Tindrem un sopar amb olleta i embotit, tindrem música i projecció d'imatges de la nostra transhumància. Vos esperem!!

CARN 100% ECOLÒGICA

Les nostres ovelles es crien com abans, és a dir caminant i menjant herba. En cap moment s'estabulen ni mengen pinso. Com a resultat d'això, els corders tenen una carn totalment ecològica i amb un sabor que se n'ix d'allò que ens venen els supermercats. A l'estiu pasturen a la Serra d'Albarracín i a l'hivern a les planures del Camp de Morvedre. Gaudiràs de la millor carn que hui hi ha a les terres valencianes.



El ramat pastura ara a l'estiu pels boscos de la Serra d'Albarracín

Etapes

Les etapes són merament orientatives. La rabera és imprevissible i l'oratge també influeix. Les ovelles porten la seua marxa i és díficil arribar a una concreció semblant a la que portem els humans amb els rellotges, els dies i les setmanes. Tenim previst que la marxa siga de 13/15 díes.

27/10/2010Orihuela Trem.Paridera Meadero
28/10/2010 Paridera Meadero Los Páramos
29/10/2010Los PáramosMasada Alta
30/10/2010 Masada Alta San Blas
31/10/2010San BlasCastralvo
01/11/2010 Castralvo Pto. Escandón
02/11/2010Pto. EscandónPuebla Valverde
03/11/2010 Puebla Valverde Albentosa
04/11/2010AlbentosaBarraques
05/11/2010 Barraques Pastura/descans
06/11/2010Pastura/descansCaudiel
07/11/2010 Caudiel Castellnovo
08/11/2010Castellnovo Soneja
09/11/2010Soneja Petrés