Els Pelegrins de les Useres és una tradició religiosa que té lloc cada any a
Les Useres, (l'
Alcalatén). Consisteix en una romeria de 35 km entre la població i el santuari de
Sant Joan de Penyagolosa, situat a la
muntanya del mateix nom.
[1]
Es tracta d'una tradició del
segle XIV, que es repeteix el darrer divendres del mes d'abril. Els pelegrins preguen per aigua, collita i contra la pesta. Els actes que acompanyen al Camí (
misses, parades, menjars...) pràcticament no han canviat des dels seus inicis. El silenci regna en la peregrinació, només trencat pels cantors d'antigues composicions medievals. La companyia està formada per 13 homes de la localitat.
Tot i això, la celebració és de procedència pagana, i l'Església e'n va apropiar posteriorment. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadaven dels progenitors i acompanyaven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.
El camí
El recorregut entre
Les Useres i el
Penyagolosa té 35 km i un desnivell acumulat de més de 1.000 metres. Travessa els termes de
les Useres,
Llucena,
Xodos i
Vistabella del Maestrat.
[2] Es tracta d'una via de comunicació comarcal d'una arrelada tradició, que uneix els pobles de la zona. Per això, la via passa junt a vies pequàries, ermites, masies, castells, fonts i peirons, entre d'altres. Tot això entre zones de gran riquesa mediambiental, amb matolls,
carrasques i
pins, la qual cosa ha convertit el Camí en un atractiu per al turisme rural.
El camí es fa en dues jornades. La primera és la pujada, on es para a Sant Miquel de les Torrocelles per escoltar missa, i s'arriba a Sant Joan, on es passa la nit; la segona jornada és la baixada fins el punt de partida. El dissabte de Trinitat, el Camí també es recorregut per les rogatives de Xodos a Sant Joan.
Monument Natural
Ha estat declarat per Acord de la
Generalitat Valenciana el
18 d'abril de
2007 Monument Natural[2] pel seu gran valor ecològic.
El camí discorre a través d'un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament a la costa, amb profunds barrancs i àmplies àrees de matoll, carrascars i pinedes. El seu important desnivell permet gaudir d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per tant, al rigor climàtic continental de la muntanya.
En aquest gradient altitudinal es passa per uns quants pisos de vegetació. En les parts més baixes destaquen les formacions dominades per la
carrasca (
Quercus rotundifolia) i la pineda de
pi blanc (
Pinus halepensis), situats per davall dels 1.100 metres. Al voltant d'aquesta altura i en les zones més fredes, exposades i de sòls més pobres, apareix la
savina turífera (
Juniperus thurifera), en les seues característiques formacions d'estructura adevesada, amb presència o sense presència de la carrasca. A major altitud, amb l'increment de les precipitacions, aquesta vegetació és substituïda per
roure valencià (
Quercus faginea) i les pinedes de
pinassa (
Pinus nigra) i
pi roig (
Pinus sylvestris).
Senderisme
El Camí dels Peregrins de les Useres forma part de la ruta senderista GR-33.
[3] Aquesta ruta, impulsada pel Centre Excursionista de
Castelló, uneix el Penyagolosa, muntanya-símbol de les
comarques del nord del País Valencià, amb la capital de La Plana, passant pel santuari de la Mare de déu del Lledó
