Com tots els anys i fidels a la cita amb la primavera, membres actius de Transhumàncies Valencianes, hem anat a la Pelegrinació de Les Useres.
A més de la gernació de caminants de diverses procedències i creences, vinguts del nord i del sud del nostre país, a més dels dotze pelegrins, el guía, els clavaris, els promeses, etc...aquesta pelegrinació que es perd en la nit dels temps, sería totalment impossible sense l'ajuda de les déneu montures que porten els queviures, atifells, vestits i demés materials necessaris per a passar dos dies i una nit pelegrinant per la zona més ferèstega de les nostres muntanyes.
Aquesta galeria de fotos vol ser només una mena d'homenatge a les cárregues, cavalls, matxos i mules que donen suport a la secular caminada.
Ací teniu un enllaç per tal de visualitzar-les:
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.349123298484092.81101.100001592735663&type=3#!/photo.php?fbid=349123391817416&set=a.349123298484092.81101.100001592735663&type=1&theater
A més a més, per a qui no conega aquesta pelegrinació,. us adjuntem ací el que diu la nostra viquipèdia:
Els Pelegrins de les Useres
De Viquipèdia
Els Pelegrins de les Useres és una tradició religiosa que té lloc cada any a Les Useres, (l'Alcalatén). Consisteix en una romeria de 35 km entre la població i el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat a la muntanya del mateix nom.[1]
Es tracta d'una tradició del segle XIV, que es repeteix el darrer divendres del mes d'abril. Els pelegrins preguen per aigua, collita i contra la pesta. Els actes que acompanyen al Camí (misses, parades, menjars...) pràcticament no han canviat des dels seus inicis. El silenci regna en la peregrinació, només trencat pels cantors d'antigues composicions medievals. La companyia està formada per 13 homes de la localitat.
Tot i això, la celebració és de procedència pagana, i l'Església e'n va apropiar posteriorment. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadaven dels progenitors i acompanyaven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.
El camí es fa en dues jornades. La primera és la pujada, on es para a Sant Miquel de les Torrocelles per escoltar missa, i s'arriba a Sant Joan, on es passa la nit; la segona jornada és la baixada fins el punt de partida. El dissabte de Trinitat, el Camí també es recorregut per les rogatives de Xodos a Sant Joan.
El camí discorre a través d'un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament a la costa, amb profunds barrancs i àmplies àrees de matoll, carrascars i pinedes. El seu important desnivell permet gaudir d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per tant, al rigor climàtic continental de la muntanya.
En aquest gradient altitudinal es passa per uns quants pisos de vegetació. En les parts més baixes destaquen les formacions dominades per la carrasca (Quercus rotundifolia) i la pineda de pi blanc (Pinus halepensis), situats per davall dels 1.100 metres. Al voltant d'aquesta altura i en les zones més fredes, exposades i de sòls més pobres, apareix la savina turífera (Juniperus thurifera), en les seues característiques formacions d'estructura adevesada, amb presència o sense presència de la carrasca. A major altitud, amb l'increment de les precipitacions, aquesta vegetació és substituïda per roure valencià (Quercus faginea) i les pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris).
Es tracta d'una tradició del segle XIV, que es repeteix el darrer divendres del mes d'abril. Els pelegrins preguen per aigua, collita i contra la pesta. Els actes que acompanyen al Camí (misses, parades, menjars...) pràcticament no han canviat des dels seus inicis. El silenci regna en la peregrinació, només trencat pels cantors d'antigues composicions medievals. La companyia està formada per 13 homes de la localitat.
Tot i això, la celebració és de procedència pagana, i l'Església e'n va apropiar posteriorment. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadaven dels progenitors i acompanyaven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.
El camí
El recorregut entre Les Useres i el Penyagolosa té 35 km i un desnivell acumulat de més de 1.000 metres. Travessa els termes de les Useres, Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat.[2] Es tracta d'una via de comunicació comarcal d'una arrelada tradició, que uneix els pobles de la zona. Per això, la via passa junt a vies pequàries, ermites, masies, castells, fonts i peirons, entre d'altres. Tot això entre zones de gran riquesa mediambiental, amb matolls, carrasques i pins, la qual cosa ha convertit el Camí en un atractiu per al turisme rural.El camí es fa en dues jornades. La primera és la pujada, on es para a Sant Miquel de les Torrocelles per escoltar missa, i s'arriba a Sant Joan, on es passa la nit; la segona jornada és la baixada fins el punt de partida. El dissabte de Trinitat, el Camí també es recorregut per les rogatives de Xodos a Sant Joan.
Monument Natural
Ha estat declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 18 d'abril de 2007 Monument Natural[2] pel seu gran valor ecològic.El camí discorre a través d'un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament a la costa, amb profunds barrancs i àmplies àrees de matoll, carrascars i pinedes. El seu important desnivell permet gaudir d'un canvi progressiu de la vegetació, que s'adapta gradualment a l'altura i, per tant, al rigor climàtic continental de la muntanya.
En aquest gradient altitudinal es passa per uns quants pisos de vegetació. En les parts més baixes destaquen les formacions dominades per la carrasca (Quercus rotundifolia) i la pineda de pi blanc (Pinus halepensis), situats per davall dels 1.100 metres. Al voltant d'aquesta altura i en les zones més fredes, exposades i de sòls més pobres, apareix la savina turífera (Juniperus thurifera), en les seues característiques formacions d'estructura adevesada, amb presència o sense presència de la carrasca. A major altitud, amb l'increment de les precipitacions, aquesta vegetació és substituïda per roure valencià (Quercus faginea) i les pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris).
No hay comentarios:
Publicar un comentario